yoastseo-dep

Version:

Yoast clientside page analysis

43 lines (41 loc) • 13.2 kB

HTML

<p>El rei de Roma i gran legislador <a href="/wiki/Servi_Tul%C2%B7li" title="Servi Tul·li">Servi Tul·li</a> (578-534 aC) elaborà unes reformes que es coneixen amb el nom de <a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_Serviana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució Serviana (encara no existeix)">Constitució Serviana</a>. Un afer cabdal d'aquella constitució és l'estratificació dels ciutadans en cinc classes. El que en principi va ser una classificació acaba sent un segell de qualitat, car <b>clàssic</b> deriva de l'adjectiu llatí <i>classicus</i> que literalment significa "pertanyent a l'alta classe de ciutadans", posseint connotacions de superioritat, autoritat i perfecció. </p><p><a href="/wiki/Aulus_Gel%C2%B7li" title="Aulus Gel·li">Aulus Gel·li</a>, escriptor del <a href="/wiki/Segle_II" title="Segle II">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span></a>, a la seva obra <a href="/wiki/Miscel%C2%B7l%C3%A0nia" title="Miscel·lània">miscel·lània</a> <i><a href="/wiki/Les_Nits_%C3%80tiques" title="Les Nits Àtiques">Les Nits Àtiques</a></i> (XIX, VIII, 15) fa referència a <i>classicus scriptor, non proletarius</i>. </p> <p>Valora els escriptors d'acord amb el tipus de tribut romà. Per tant, des dels inicis el mot clàssic es revesteix de valors econòmics, qualitatius i morals; definint a l'escriptor de primera classe i no de la <a href="/wiki/Plebs" title="Plebs">plebs</a>. Durant l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> hom es refereix a les cultures i l'art anterior com antic. És al <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">renaixement</a>, quan es fa l'associació entre clàssic i antic, donant a allò que queda en un passat remot un valor superior que al produït en la història recent. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> durant el <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a>, és quan els germans <a href="/wiki/August_Wilhelm_von_Schlegel" title="August Wilhelm von Schlegel">August Wilhelm von Schlegel</a> i <a href="/wiki/Karl_Wilhelm_Friedrich_von_Schlegel" title="Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel">Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel</a> estableixen una connexió entre diferents moviments de diferents èpoques i diferents llocs geogràfics resignificant al terme <a href="/wiki/Classicisme" title="Classicisme">classicisme</a>. En aquell moment no hi ha només un interès per recuperar als clàssics, autors i obres d'art antigues del món mediterrani, sinó que en afirmar la consciència nacional del territori on es produeix el classicisme en qüestió. </p><p>La complexitat semàntica del terme <b>clàssic</b> és heretada de l'oposició entre els termes "antics" i "moderns", emprats per distingir grecs (<i>antiqui</i>) de romans (<i>moderni</i>). Al <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span></a>, aquesta oposició s'utilitzava per distingir els qui recuperaven un projecte ètic i polític (<i>antiqui</i>) dels filòsofs <a href="/wiki/Escol%C3%A0stica" title="Escolàstica">escolàstics</a> (<i>moderni</i>). Al <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, <a href="/wiki/Lorenzo_Valla" title="Lorenzo Valla">Lorenzo Valla</a> distingeix entre els escriptors que utilitzen la llengua llatina tradicional, pura i correcte (<i>antiqui</i>) dels que utilitzaven un <a href="/w/index.php?title=Llat%C3%AD_vernacle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llatí vernacle (encara no existeix)">llatí vernacle</a> (moderni). Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> s'estableix la distinció entre <a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a> (<a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">antiguitat clàssica</a>), <a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> (període intermedi) i <a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> (<a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">renaixement</a>). Encara avui, no és rar usar indistintament les paraules <b>clàssic</b> i <b>antic</b>. </p> <h2><span id="Per.C3.ADodes_anomenats_cl.C3.A0ssics"></span><span class="mw-headline" id="Períodes_anomenats_clàssics">Períodes anomenats clàssics</span><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cl%C3%A0ssic&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Períodes anomenats clàssics">modifica</a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></h2> <p>El concepte "clàssic" és un concepte occidental i s'ha associat a l'<a href="/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga">edat antiga</a>; a l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a> es reprèn la cultura clàssica. Durant el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> s'estableix el pensament que l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> és un període fosc i intermedi. El mateix terme Renaixement, com a "segon naixement" o ressorgiment, de la cultura pròpia de l'antiga Grècia i Roma. </p> <h3><span id="Antiguitat_cl.C3.A0ssica"></span><span class="mw-headline" id="Antiguitat_clàssica">Antiguitat clàssica</span><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cl%C3%A0ssic&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Antiguitat clàssica">modifica</a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></h3> <dl><dd><div class="noprint relarticle mainarticle"><i>Article principal: <a href="/wiki/Antiguitat_cl%C3%A0ssica" title="Antiguitat clàssica">Antiguitat clàssica</a></i></div></dd></dl> <p>Tradicionalment, s'ha considerat que l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> no modifica substancialment la cultura grega a excepció de la creació d'un model militar d'enorme fortuna. Això permet l'exportació per part de l'Imperi Romà d'aquell model cultural i en segon terme se sedimenta un pòsit cultural comú a les terres que envolten la Mediterrània. Encara que autors com <a href="/wiki/Piranesi" class="mw-redirect" title="Piranesi">Piranesi</a> creuen que els models romans són superiors als grecs. </p> <h3><span id="Per.C3.ADode_cl.C3.A0ssic"></span><span class="mw-headline" id="Període_clàssic">Període clàssic</span><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cl%C3%A0ssic&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Període clàssic">modifica</a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></h3> <p>En un sentit estricte el període clàssic pertany a l'època d'esplendor de la cultura grega i de domini comercial del Mediterrani que transcorregué entre el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_arcaic" class="mw-redirect" title="Període arcaic">període arcaic</a> i el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_hel%C2%B7len%C3%ADstic" title="Període hel·lenístic">període hel·lenístic</a>. El <a href="/wiki/Segle_V_aC" title="Segle V aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> aC</a>, <a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a> comanda 400 ciutats sota la <a href="/wiki/Lliga_de_Delos" title="Lliga de Delos">lliga de Delos</a>, és el període clàssic. Aspectes destacats del <b>període clàssic</b>: </p> <ul><li><a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">Cultura</a>: destaca el filòsof <a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> que determina el pensament, la moral i el sentit de justícia europeu; l'historiador <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> que separa la fantasia del relat històric.</li> <li><a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">Política</a>: destaca un nom propi, <a href="/wiki/P%C3%A8ricles" title="Pèricles">Pèricles</a> és l'impulsor de l'ideal democràtic i de l'<a href="/wiki/Acr%C3%B2poli" title="Acròpoli">Acròpoli</a>.</li> <li><a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">Arquitectura</a>: els edificis més singulars de l'Acròpoli són el <a href="/wiki/Parten%C3%B3" title="Partenó">Partenó</a>, l'<a href="/wiki/Erect%C3%A8on" title="Erectèon">Erectèon</a> i els <a href="/wiki/Propileus" class="mw-redirect" title="Propileus">Propileus</a>.</li> <li><a href="/wiki/Escultura_grega_cl%C3%A0ssica" title="Escultura grega clàssica">Escultura</a>: segurament si veiéssim com finalitzaven les seves escultures <a href="/wiki/Mir%C3%B3_(escultor_grec)" class="mw-redirect" title="Miró (escultor grec)">Miró</a> o <a href="/wiki/Policlet" title="Policlet">Policlet</a> no ens semblarien escultures clàssiques, car ara estem acostumats a veure les seves escultures sense la capa de pintura amb què recobrien els marbres. Miró és molt conegut pel Discòbol i Policlet pel <a href="/wiki/Dor%C3%ADfor" title="Dorífor">Dorífor</a> conegut també com a "cànon".</li> <li><a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">Pintura</a>: no es conserva gaire pintura de <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Grècia</a>, les tècniques més habituals eren la <a href="/wiki/Pintura_mural" class="mw-redirect" title="Pintura mural">pintura mural</a> i la <a href="/wiki/Pintura_sobre_taula" title="Pintura sobre taula">pintura sobre taula</a>. Sabem per escrits clàssics que <a href="/wiki/Polignot" title="Polignot">Polignot</a> i <a href="/wiki/Apol%C2%B7lodor_d%27Atenes_(pintor)" title="Apol·lodor d'Atenes (pintor)">Apol·lodor</a> eren dos dels pintors més reconeguts a Atenes. Polignot pinta amb un estil auster grans composicions de temàtica mitològica i paisatgista i Apol·lodor innova afegint clar fosc en les seves obres.</li></ul> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"><div style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px;"><div style="margin:15px auto;"><a href="/wiki/Fitxer:Discus_Thrower_Copenhagen.jpg" class="image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Discus_Thrower_Copenhagen.jpg/120px-Discus_Thrower_Copenhagen.jpg" decoding="async" width="120" height="120" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Discus_Thrower_Copenhagen.jpg/180px-Discus_Thrower_Copenhagen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Discus_Thrower_Copenhagen.jpg/240px-Discus_Thrower_Copenhagen.jpg 2x" data-file-width="1944" data-file-height="1944" /></a></div></div> <div class="gallerytext"> <p><a href="/wiki/Mir%C3%B3_(escultor)" title="Miró (escultor)">Miró</a> anomenat l'atenenc, <a href="/wiki/Disc%C3%B2bol" title="Discòbol">Discòbol</a> (reproducció). </p> </div> </div></li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"><div style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px;"><div style="margin:15px auto;"><a href="/wiki/Fitxer:Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A_full.jpg" class="image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A_full.jpg/82px-Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A_full.jpg" decoding="async" width="82" height="120" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A_full.jpg/124px-Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A_full.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A_full.jpg/165px-Athena_Herakles_Staatliche_Antikensammlungen_2301_A_full.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1452" /></a></div></div> <div class="gallerytext"> <p><a href="/wiki/And%C3%B2cides" title="Andòcides">Andòcides</a>, <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica_%C3%A0tica" title="Ceràmica àtica">ceràmica àtica</a>, 520 aC. </p> </div> </div></li> </ul> <h2><span class="mw-headline" id="Altres_cultures">Altres cultures</span><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Cl%C3%A0ssic&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Altres cultures">modifica</a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></h2> <p>Conceptualment, podem entendre que <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>, <a href="/wiki/Antiga_Mesopot%C3%A0mia" class="mw-redirect" title="Antiga Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> o la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> disposen de períodes antics, en els quals les seves cultures s'aferren a tradicions i cànons inviolables. És per això que ens referim a aquestes cultures com antigues; habitualment no s'empra el terme clàssic per a referir-se a aquestes cultures. </p>